Comprendre les diferències entre les NFT de lloguer i les NFT de subscripció

I la gent no ha trigat gaire a començar a traslladar els múltiples beneficis i aplicacions de la propietat dels actius del món físic al digital. No només puc comprar, vendre o regalar actius digitals, sinó que ara també puc llogar (regalar la propietat de l’ús del meu actiu a canvi d’un pagament).

Per tant, s’ha creat una norma que permet llogar la propietat dels NFT, la NFT Rental, o més concretament la norma ERC – 4907 .

Aquest estàndard permet ser propietari d’un actiu digital i cedir-ne l’ús a altres carteres sota un conjunt de condicions (Ex: podeu utilitzar el meu NFT a canvi d’un lloguer mensual).

De vegades, el propietari d’un NFT i el seu usuari poden ser diferents. En aquests casos, els usuaris requereixen permisos diferents dels propietaris (per exemple, els usuaris no haurien de poder vendre la propietat de l’NFT). Per gestionar aquestes situacions de manera eficaç, és necessari tenir rols separats que identifiquin si una adreça representa el “propietari” o l'”usuari” i gestionar els permisos segons la seva funció.

A més, les aplicacions basades en aquest model, com ara el lloguer, sovint requereixen que les adreces dels usuaris tinguin accés temporal per utilitzar l’NFT. Normalment, això implica dues transaccions a la cadena: una per afegir una nova adreça com a usuari al començament del període i una altra per revocar la funció d’usuari al final. Això és ineficient en termes de costos laborals i de gas. Per tant, s’introdueix una funció de “caducitat” que permet la finalització automàtica del període d’ús sense necessitat d’una segona transacció.

Molts han començat a veure el possible ús d’aquest estàndard per a la gestió de membres o subscripcions. Finalment, voleu permetre l’accés/ús d’un NFT, propietat d’un tercer, a canvi d’una llicència. Com un contracte de lloguer. Ofereixo als meus clients l’opció de llogar un NFT per al seu ús. Quan els clients decideixen no pagar o cancel·lar la seva subscripció, recuperen l’NFT (accés al servei). Tanmateix, no és la idea darrere de l’estàndard ERC-4907. Però hi ha un altre estàndard que permet l’ús de NFT per gestionar les pertinences.

L’estàndard ERC-5643 s’ha dissenyat específicament per a la gestió de membres, a causa del fet que moltes aplicacions del món real requereixen una subscripció de pagament per mantenir un compte o membres vàlids.

Amb aquesta norma, cada NFT es pot renovar per un període de temps determinat i caduca si els pagaments s’aturen. En el món actual, és difícil per als usuaris veure o gestionar totes les seves subscripcions en un sol entorn. Amb un estàndard comú per a les subscripcions, serà fàcil tenir una aplicació per gestionar el nombre de subscripcions que té un usuari, veure quan caduquen i renovar-les o cancel·lar-les quan sigui necessari.

Aquest estàndard pretén simplificar les subscripcions a la cadena de blocs tant com sigui possible, afegint només les funcions i esdeveniments essencials per implementar les subscripcions. És important destacar que en aquesta interfície, la NFT en si representa la propietat d’una subscripció, sense necessitat d’altres fitxes fungibles o no fungibles.

Les subscripcions representen acords en què els pagaments es realitzen per avançat per rebre o participar en alguna cosa. Per facilitar aquests acords, els usuaris han de poder renovar o cancel·lar les seves subscripcions (d’aquí les funcions “renewSubscription” i “cancelSubscription” d’aquest estàndard). El que us permeten aquestes funcions és que cadascun dels vostres testimonis de subscripció es pugui renovar o cancel·lar quan vulgueu.

Per exemple, si em subscric a un servei, després el cancel·lo i després decideixo tornar-lo a activar, en lloc de gravar-lo i encunyar-ne un de nou NFT, en lloc d’això s’activaria o desactivaria el mateix.

De la mateixa manera, és possible definir una data de caducitat per a una subscripció, que permet gestionar una renovació i determinar la validesa d’una subscripció NFT (la funció “expiresAt” proporciona aquesta funcionalitat). De la mateixa manera, és possible determinar si una subscripció es pot renovar o no un cop caducada, mitjançant la funció “ésRenovable”.

Com que l’estàndard és compatible amb l’EIP-721, els protocols existents podran facilitar la transferència de les NFT de subscripció de manera immediata en poder gestionar la caducitat d’una subscripció, determinar si una subscripció ha caducat i verificar si es pot renovar.

En general, tant l’ERC-4907 com l’ERC-5643 tenen algunes similituds, però en aquells casos en què el propietari i l’usuari de l’NFT no són sempre els mateixos, té sentit utilitzar l’estàndard ERC-4907, que té funcions separades que identificar si una adreça representa un “propietari” o un “usuari” i gestionar els permisos, sense concedir accés a l’usuari a algunes funcions com la venda o la transferència de la propietat de l’NFT. Així mateix, et permet generar un model econòmic basat en el lloguer dels teus actius.

Tanmateix, en els casos en què volem crear una identificació per atorgar accés a un usuari a una comunitat (o servei) en determinades condicions, té més sentit crear una pertinença mitjançant l’estàndard ERC – 5643.

Ambdós estàndards ofereixen solucions valuoses i similars per a casos d’ús en el món de les NFT, i tot i que podríem utilitzar NFT Rental per gestionar les pertinences, seria ineficient, ja que també hi ha un estàndard que permet la gestió de les pertinences.